Vivèrrid

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vivèrrids)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vivèrrid[1]
Binturong
Civeta africana
Civeta africana

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Feliformia
Família: Viverridae
Gray, 1821
Subfamílies

Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae

Els vivèrrids (Viverridae) són una família de carnívors feliformes que conté 38 espècies. Inclou les genetes, el binturong, la majoria de civetes i els quatre espècies anomenades linsangs (linsang africà, linsang de Leighton, linsang ratllat i linsang tacat). Són originaris de la majoria de zones tropicals del Vell Món: gran part d'Àfrica (tret de la part just al sud del Mediterrani), Madagascar i la península Ibèrica. Els seus hàbitats favorits són els boscos, les sabanes, les muntanyes i, sobretot, les selves. A causa de la gran desforestació, s'enfronten a una gran pèrdua d'hàbitat, fet que provoca que diverses espècies siguin considerades com a vulnerables, i que la civeta llúdria estigui en perill.

Descripciómodifica | modifica el codi

Morfològicament els vivèrrids són una de les famílies més “primitives” dels carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, fa uns 50 milions d'anys. Tenen morfologies variables, però en general tenen l'aspecte d'un gat amb el musell allargat. La majoria tenen urpes totalment o parcialment retràctils, un bàcul, i unes glàndules anals odoríferes.

La mida del vivèrrids varia des dels 33 centímetres de longitud de cos i els 650 grams de pes del linsang africà, fins als 84 centímetres de longitud de cos i els 18 quilograms de pes de la civeta africana. Tot i no ser els de major longitud de cos, els grans binturongs poden arribar als 25 quilograms, fet que els converteix en els vivèrrid amb més massa corporal.

Són animals nocturns i generalment solitaris, amb una excel·lent oïda i visió. Malgrat trobar-se classificats dins del carnívors, són animals omnívors o, com les civetes de palmera, gairebé completament herbívors. Com a reflex d'aquesta dieta, les seves dents carnisseres estan relativament poc desenvolupades.[2] La seva dentadura és habitualment:


Classificaciómodifica | modifica el codi

Malgrat semblar-se a les altres civetes, la civeta de palmera africana (Nandinia binotata) és genèticament diferent i pertany a la seva pròpia família monotípica (Nandiniidae).[1] Anàlogament, durant molt de temps es va considerar a la fossa (Cryptoprocta ferox) com a un membre dels vivèrrids, però les proves genètiques indiquen que pertany a la família dels euplèrids, una radiació endèmica de carnívors de Madagascar relacionada amb la família Herpestidae.[1] A més, estudis genètics recents indiquen que les dues espècies del gènere Prionodon, podrien estar més estretament relacionades amb les espècies de la família Felidae. Si es confirma aquest fet, les dues espècies de linsang asiàtic s'haurien de treure de la família dels vivèrrids i reclassificar-los.[1] Hi ha una certa de polèmica sobre el fet que les espècies del gènere Poiana siguin vivèrrids.[1]

Espèciesmodifica | modifica el codi

Civeta de palmera comuna
Geneta comuna

Híbridsmodifica | modifica el codi

A «La variació d'animals i plantes domesticades» Charles Darwin va observar: "La geneta ha criat aquí i al Jardin des Plantes, i ha produït híbrids."[3] Altres també han informat d'híbrids de civeta i geneta.

Referènciesmodifica | modifica el codi

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World (en anglès). 3a ed.. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 548-559. ISBN 9780801882210. 
  2. Wozencraft, W. Chris. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 134–135. ISBN 0-87196-871-1. 
  3. Darwin, Charles. The Variation of Animals and Plants under Domestication. Volume 2 (en anglès). 1a ed.. London: John Murray, 1868, p. 151. 

Enllaços externsmodifica | modifica el codi